Sant Antoni del porquet

Després de Nadal, ja en ple hivern, en molts pobles es preparen les festes en honor de sant Antoni del porquet, una gran majoria lligades al foc i als dimonis, les «santantonades», que entrellacen tradicions populars i antigues amb commemoracions religioses.
Aquestes festes se celebren en l’anomenada «setmana dels barbuts», dita així perquè entre el 15 i el 17 de gener s’honoren tres sants amb barba, monjos: sant Maure, sant Pau Ermità i sant Antoni Abat. Un refrany ja ho diu fent referència al fred i a les seues conseqüències:
Per la setmana dels barbuts
governen els tres germans:
tos, moquina i amagamans.
D’aquests tres sants, el més venerat a la Mediterrània és sant Antoni Abat, anomenat «del porquet», açò és, segons Joan Amades en el seu Costumari català: «Quan va entrar en la ciutat de Barcelona es va trobar una truja que portava en la boca un garrinet desguarit i camatort. La mare el va deixar als peus del monjo, aquest va beneir el garrinet que encontinent va quedar guarit, i com si sempre hagués anat dret es va posar a córrer. En agraïment al sant, la truja el va seguir pertot arreu i fins i tot el va enterrar».
Sant Antoni és el patró dels animals de peu redó, en especial dels domèstics. La gent que els temia els portava el dia de la festa perquè fossen beneïts.
Canals és un dels pobles on se celebra aquesta festivitat, amb la foguera —considerada la més gran del món— com a protagonista. La festa comença el dia 8 de desembre amb l’entrada de la soca. Cavalleries, carros… carreguen llenya i soques per anar amuntegant-les a la plaça fins al dia de la plantà de la soca a primers de gener.
A més de la construcció de la foguera, a la festa hi ha tres elements principals que són els que veritablement la dinamitzen: els festers dels quals ix el Cuiro, i el Bandera; a més està la Festera de Gràcia i la seua cort. Un acte molt popular, que potser siga el que haja donat origen a la festa de la foguera i als seus representants, són els Parells. En teniu l’explicació en aquest fullet publicat per l’Ajuntament de Canals: VORE FULLET

Entrada de la soca al CEIP José Molla.

A les escoles es representa aquesta festa mitjançant la construcció d’una foguera menuda, la qual es crema la vespra de l’inici de les festes. Cal destacar la que es realitza al CEIP José Mollá, ja que compta amb la tradició de representar tots els elements de la festa i tots els actes destacables. Només tornar de les vacances de Nadal, es passa un comunicat a les famílies perquè els xiquets i xiquetes hi vagen portant feixos de llenya. S’organitza l’entrada de la soca: reunit tot l’alumnat al pati, entra un ase tot guarnit tirant un soca de pi, fa tres voltes al pati, i la soca es deixa on ha de plantar-se. L’alumnat de sisé de primària, amb els seus tutors i tutores, són els encarregats de la festa, començant per la designació de la Festera, el Cuiro i el Bandera, que es fa per sorteig; la resta de companyes i companys són les festeres i festers. A partir d’aquest moment s’elabora el programa. La portada i la contraportada són una selecció de dibuixos relacionats amb la festa que realitza l’alumnat del tercer cicle. També es preparen els textos i versos que ompliran el programa a partir d’una pluja d’idees relacionada amb tot el que envolta la festa: foc, flama, soca, parells, festers, traca, globotada, coquetes de sagí, Cuiro, Bandera, pi,…

La Foguera preparada per a cremar.

El dia de la festa, generalment el 15 de gener, només entrar a l’escola l’alumnat de sisé inicia el muntatge de la foguera amb l’ajut dels mestres. Comença plantant la soca central i la construcció del con amb els feixos de llenya i branques portades per famílies i per l’Ajuntament. Al final del matí, amb la fulla de pi es vesteix la foguera que acaba formant un triangle equilàter quasi perfecte, rematada amb branques de taronger i unes taronges fetes amb paper pels alumnes de quart de primària. Com que és una festa escolar, hi participen tots. Així, l’alumnat d’educació infantil munta unes traques amb tubs de cartró i papers de colors que envolten la figuera donant-li colorit. L’alumnat del primer i segon cicle preparen unes banderes amb la creu de tau, símbol que representa al sant, i amb elles decorem tot el pati per donar-li un aire més de festa.
A la vesprada, les portes queden obertes per a les famílies. L’acte comença amb la lectura, per part del director del centre i de la festera, d’unes paraules de benvinguda, agraïment i del gaudi de la festa com a element de tradició, la importància de l’escola com a transmissora per a mantenir-la; després el: «Vitol i vitol al nostre patró del poble. Vitol!» Vers que és costum llançar-se en agraïment al sant, tant de forma espontània com institucional. A continuació, la festera lliura la bandera, al Bandera i al Cuiro, que estan baix esperant-la, i llancen el seu vitol.

Els festers i festeres de sisé van repartint pastes: rotllos d’anís, coquetes de sagí, coques dolces…

Des de fa uns anys s’ha incorporat una globotada que dóna l’inici als Parells. Les festeres i festers, encapçalats pel Bandera, el Cuiro i la Festera, carregats amb sac plens de joguines i llepolies aportades pels festers del poble, l’AMPA i el centre, van repartint-los entre la resta d’alumnes que envolten la foguera. Una vegada s’hi han fet les tres voltes, s’ha d’encendre la foguera i, com no, és la Festera i els festers els qui estan presents. Un mestre pega foc a la traca i el pati s’ompli de fum, famílies i alumnes estan expectants al caliu de la foguera fins que cau la soca central. Mentrestant l’alumnat de sisé va repartint pastes: rotllos d’anís, coquetes de sagí, coques dolces… fetes per pares i mares, entre els assistents. Amb la música que ens acompanya conclou la representació de la festa de la foguera a l’escola. Tothom esperem que no s’acabe i siga motiu d’orgull per al centre, l’alumnat i les famílies.